Abocar-se de pit
Anar-se'n endavant de mig cos en amunt i perdre la verticalitat.
Glossari del món casteller
Les paraules que se senten a plaça, i què volen dir.
141 paraules
A
Actuació
També: exhibició
El que fa una colla en una plaça un dia concret: les rondes de castells i la de pilars.
Vegeu també: Diada castellera, Ronda, Registre
Agulla
Qui es col·loca dins del tronc, de cara a un baix, i agafa el segon per sota els genolls perquè la pinya no es tanqui. També, el pilar del mig d'un castell amb l'agulla.
Vegeu també: Amb l'agulla, Nucli, Segon
Aixecador
També: acotxador, cassola, cassoleta
El casteller del penúltim pis, acotxat damunt els dosos amb un peu a cada espatlla. Sol ser la persona més petita del castell, perquè l'enxaneta hi pugui passar per sobre.
Vegeu també: Enxaneta, Dosos, Pom de dalt
Aixecat per sota
També: per baix
Castell muntat a l'inrevés: es comença per dalt i cada pis nou s'aixeca per sota, fins que els baixos toquen terra.
Vegeu també: Castell net, Assaig
Amb l'agulla
També: amb el pilar al mig
Castell que porta un pilar dret al mig, pujat per dins de l'estructura, que queda sol a la vista quan la resta es descarrega.
Assaig
La sessió periòdica en què la colla prepara els castells i decideix qui va on.
Vegeu també: Prova, Castell net
B
Baix
El casteller del primer pis del tronc, l'únic que trepitja terra i aguanta tot el pes del castell. Cada baix té el seu equip: dues crosses, un contrafort i les mans de darrere.
Vegeu també: Crossa, Contrafort, Equip del baix
Ball de valencians
Ball del seguici popular documentat al Camp de Tarragona des del segle XVII, que acabava amb una torre humana. D'aquí venen els castells.
Vegeu també: Muixeranga, Moixiganga
Batzegada
També: ventallada, rebrincada
Moviment brusc que desestabilitza el castell.
Vegeu també: Caiguda, Quadratura
Bressol dels castells
Valls, on es documenten les primeres colles castelleres.
Vegeu també: Xiquets de Valls
C
Caiguda
L'ensorrament d'un castell.
Camisa
La peça que identifica la colla pel seu color. Els castellers de tronc en mosseguen el coll perquè no quedi arrugat sota el peu de qui puja.
Canalla
La mainada de la colla, que és qui fa els poms de dalt. Per extensió, tots els infants que hi participen.
Vegeu també: Pom de dalt, Casc
Cap de colla
El màxim responsable tècnic: decideix què s'intenta, en quin ordre i qui ocupa cada posició.
Vegeu també: Colla castellera, Assaig
Carregar
Completar el castell fins dalt: l'enxaneta hi arriba i fa l'aleta. Si després cau, el castell queda en carregat.
Vegeu també: Descarregar, Fer l'aleta, Enxaneta
Carro gros
Sobrenom del quatre de vuit, el castell que durant dècades va marcar la frontera entre les colles.
Vegeu també: Quatre, Clàssica de vuit
Casc
Protecció obligatòria per a la canalla que puja al pom de dalt.
Vegeu també: Canalla, Pom de dalt
Castell
Torre humana feta per una colla: un tronc de castellers drets sobre una pinya i coronat pel pom de dalt. El nom en diu la forma i l'alçada — a «3 de 9», el tres són les persones de cada pis del tronc i el nou, els pisos.
Vegeu també: Construcció humana, Tronc, Pinya, Pom de dalt
Castell de deu
Castell de deu pisos, l'alçada màxima assolida fins avui: el tres i el quatre de deu amb folre i manilles.
Vegeu també: Gamma extra, Setè
Castell de nou
Castell de nou pisos. És el llindar que separa les colles capdavanteres de la resta.
Vegeu també: Folre, Gamma extra
Castell net
Castell fet sense el reforç que li tocaria: sense pinya —amb la colla voltant-lo, com als assajos— o sense el folre que hi seria habitual.
Vegeu també: Pinya, Voltar, Sense folre
Castell total
Sobrenom del quatre de nou sense folre.
Vegeu també: Sense folre, Gamma extra
Castellàs
Castell de gran dificultat.
Vegeu també: Gamma extra
Casteller de tronc
També: casteller que puja
Qui s'ha especialitzat a pujar. Es tria per lleugeresa, agilitat i manera d'enfilar-se, no per força.
Casteller, castellera
Qui fa castells. Als diaris del segle XIX se'ls anomenava «valencians», i al Camp de Tarragona, «atletes».
Vegeu també: Colla castellera, Món casteller
Catedral
També: catedral dels castells
Sobrenom del cinc de vuit, per l'espectacularitat de la seva estructura.
Vegeu també: Cinc, Supercatedral
Cinc
Castell d'estructura combinada: un tres amb una torre adossada a la columna del mig. Té dos poms de dalt i, per tant, dues aletes.
Vegeu també: Estructura combinada, Catedral
Clàssica de set
Un tres de set, un quatre de set i un dos de sis en una mateixa actuació.
Vegeu també: Clàssica de vuit, Registre
Clàssica de vuit
Un tres de vuit, un quatre de vuit i un dos de set en una mateixa actuació. És el registre que defineix una colla de vuit.
Vegeu també: Clàssica de set, Tripleta màgica
Colla castellera
També: colla
L'associació que fa castells sota un mateix nom, escut i color de camisa. Totes parteixen dels castells de sis pisos.
Vegeu també: Cap de colla, Camisa, Coordinadora
Colla universitària
Colla formada per estudiants i personal d'una universitat. És l'única mena de colla on el pom de dalt també és d'adults.
Vegeu també: Colla castellera, Canalla
Concurs de Castells
El Concurs de Castells de Tarragona, biennal i l'única cita del calendari amb classificació. Se celebra el primer cap de setmana d'octubre dels anys parells.
Vegeu també: Concurset, Taula de punts, Rànquing
Concurset
Nom popular de la jornada del Concurs que es disputa a Torredembarra, amb les colles classificades de la 31a a la 42a.
Vegeu també: Concurs de Castells
Construcció humana
Qualsevol estructura feta de persones pujades les unes sobre les altres. És el terme ample: hi caben els castells, les muixerangues valencianes i les figures dels falcons.
Vegeu també: Castell, Muixeranga
Contrafort
També: cordó, home del darrere
Qui es posa darrere el baix i li aguanta l'esquena amb el pit, alhora que estira les dues crosses cap amunt per sota la faixa.
Coordinadora
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, creada el 1989. Agrupa la majoria de colles i s'ocupa, entre altres coses, de les assegurances.
Vegeu també: Colla castellera, Món casteller
Cordó
Cada anella de castellers que envolta la pinya, comptada de dins a fora. En algunes colles, el contrafort.
Vegeu també: Contrafort, Mans
Creu
A la soca d'una torre, la rengla que fa la feina de les mans d'una pinya normal. La que substitueix els vents es diu semicreu.
Crossa
Qui encaixa l'espatlla sota una aixella del baix per falcar-lo. Cada baix en porta dues, una a cada banda; amb folre i manilles també en porten els segons i els terços.
Vegeu també: Baix, Contrafort, Nucli
D
Decadència
1889-1926. Els castells reculen fins al nivell més baix de la seva història: als anys vint el sostre era el tres i el quatre de set.
Vegeu també: Primera època d'or, Renaixença castellera
Descarregar
Desmuntar el castell sencer sense que caigui, un cop carregat. És l'única manera de donar-lo per fet del tot.
Desmuntar
Desfer el castell pis a pis, a l'inrevés de com s'ha pujat. És la meitat de la feina i la que ningú no mira.
Vegeu també: Descarregar, Intent desmuntat
Diada castellera
També: diada
Jornada fixa del calendari en què una o més colles actuen en una plaça. La diada és la cita; cada any en té una edició.
Vegeu també: Actuació, Plaça, Diada de la colla
Diada de la colla
L'actuació que una colla organitza com a cloenda de temporada o per celebrar el seu aniversari. Sol ser el dia que treu el millor que té.
Vegeu també: Diada castellera, Colla castellera
Donar pit
També: dona'm pit
Empènyer amb el pit l'esquena del casteller de davant per compactar la pinya. «Dona'm pit!» és qui ho reclama.
Vegeu també: Pinya, Contrafort
Dos dret
Al tres i al cinc, el dos que puja per la columna del mig i té els dos peus damunt les espatlles del casteller de sota.
Dos obert
El dos que reparteix els peus damunt les espatlles de dos castellers diferents del pis inferior.
Dosos
La parella del primer pis del pom de dalt. Pugen sempre de dos en dos i s'agafen dels braços encarats; damunt seu hi van l'aixecador i l'enxaneta.
Vegeu també: Pom de dalt, Aixecador, Dos dret
Dotze
Castell d'estructura combinada de dotze columnes, amb quatre poms de dalt.
Vegeu també: Estructura combinada
E
Enfaixar-se
Posar-se la faixa, cosa que demana que algú estiri des de l'altra punta.
Vegeu també: Faixa
Enxaneta
També: anxaneta
Qui corona el castell. Quan hi arriba i aixeca el braç —fer l'aleta—, el castell es dona per carregat.
Vegeu també: Aixecador, Fer l'aleta, Carregar
Època de platí
Del 1993 fins avui. Arrenca amb el primer dos de nou amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa i porta els castells de deu, la gamma extra i l'expansió per tot el país.
Vegeu també: Segona època d'or, Gamma extra
Equip del baix
Les crosses i els contraforts d'un baix concret. Cada baix té el seu, i és qui evita que s'enfonsi o se'n vagi enrere.
Vegeu també: Baix, Crossa, Contrafort
Escut
El distintiu de la colla, cosit al pit de la camisa.
Vegeu també: Camisa, Colla castellera
Estructura combinada
El castell que en suma dos o més de simples: el cinc (un tres amb una torre adossada), el set, el nou, el dotze i els castells amb l'agulla.
Vegeu també: Cinc, Set, Nou, Amb l'agulla
Estructura simple
El castell fet d'una sola figura repetida pis a pis: el pilar, la torre, el tres i el quatre.
F
Faixa
Tira de roba llarga que s'enrotlla a la cintura. Protegeix l'esquena i, sobretot, fa d'agafador i d'escala per a qui puja.
Vegeu també: Camisa, Enfaixar-se
Febre pilanera
La revifalla dels pilars de sis, de set amb folre i de vuit amb folre i manilles a partir del 1994.
Vegeu també: Pilar, Època de platí
Fer l'aleta
També: aleta
El gest de l'enxaneta aixecant el braç amb la mà estesa des de dalt de tot. És el senyal que el castell és carregat, i les gralles el marquen amb un trinat.
Fer la motxilla
Al pilar, el moment en què l'enxaneta és a l'esquena de l'aixecador. És un dels passos més delicats de la construcció.
Fi
Dit de qui puja amb suavitat, sense fer moure el tronc.
Vegeu també: Casteller de tronc, Batzegada
Folre
També: doble pinya
Segona pinya, muntada damunt la soca, que reforça el pis de segons i ajuda els terços. No suma cap pis: un tres de nou amb folre en té nou igualment.
Vegeu també: Pinya, Manilles, Sense folre, Segon
G
Gamma
El graó de dificultat d'un castell dins de la taula del Concurs. Es parla de gamma baixa, alta i extra.
Vegeu també: Gamma extra, Taula de punts
Gamma extra
Els castells de dificultat superior al tres de nou amb folre. El terme el va encunyar el periodista Joan Beumala a mitjans dels anys noranta.
Vegeu també: Gamma, Castell de nou, Època de platí
Ganso
També: portacrosses
A la soca, qui ocupa el lloc del tap i a més sosté el peu d'una crossa i d'un lateral del folre.
Gralla
Instrument de vent de fusta i llengüeta doble. És la veu dels castells: se'n toquen diverses alhora, amb un timbal.
Vegeu també: Timbal, Toc de castells, Graller, grallera
Graller, grallera
Qui toca la gralla. Cada colla té la seva colla de grallers.
I
Intent
Castell que ha començat a pujar —les gralles ja toquen— i cau abans de ser carregat. Es registra igualment, amb zero punts.
Vegeu també: Intent desmuntat, Terços, amunt!
Intent desmuntat
Intent que la colla desfà per decisió pròpia abans de carregar-lo, sense que caigui.
Vegeu també: Intent, Ronda de repetició
J
L
Lateral
Qui es col·loca a banda i banda de cada baix, just darrere les crosses, controlant amb els braços els moviments laterals dels segons.
Llenya
També: fer llenya
Caiguda d'un castell. «Fer llenya» és caure; «hi ha hagut llenya» es diu d'una actuació amb moltes caigudes.
Vegeu també: Caiguda, Xurriacada
Llevant de taula
Antigament, la recapta de diners i obsequis que la canalla feia per les cases en acabar l'actuació.
M
Mainada
Canalla. Es diu sobretot a les colles gironines.
Vegeu també: Canalla
Manilles
Tercera pinya, sempre damunt el folre, que reforça els terços i ajuda els quarts. Només la porten els castells de dificultat extrema.
Mans
Les fileres que, darrere el contrafort, empenyen amb el pit cap al centre i engrapen els segons per darrere. Es numeren de dins a fora: primeres mans, segones mans…
Vegeu també: Primeres mans, Lateral, Vent
Mocador
Mocador de cap que porten molts castellers per aguantar la suor i protegir-se del sol.
Moixiganga
Representació dansada que dibuixa escenes de la passió amb figures humanes. A Igualada, «moixiganga» vol dir castells.
Vegeu també: Muixeranga, Ball de valencians
Món casteller
Tot el que envolta l'activitat: les colles, les diades, la música, la premsa i la gent que hi va.
Vegeu també: Casteller, castellera, Patrimoni de la Humanitat
Muixeranga
Tradició festiva valenciana de figures humanes, amb música pròpia, d'on arrenca tot plegat. La d'Algemesí és Patrimoni de la Humanitat des del 2011.
Vegeu també: Moixiganga, Ball de valencians
N
Nou
Castell d'estructura combinada: un tres central amb una torre adossada a cadascuna de les seves columnes. Té tres poms de dalt.
Vegeu també: Estructura combinada
Nucli
Les posicions que toquen directament els castellers de tronc: baixos, agulles, crosses i contraforts.
Vegeu també: Crossa, Contrafort, Agulla, Baix
P
Patrimoni de la Humanitat
Des del 16 de novembre del 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Vegeu també: Món casteller, Època de platí
Peu
El nucli central del castell arran de terra: els baixos, les agulles, les crosses i els contraforts. És la part de la pinya que no treballa amb els braços enlaire.
Pilaner
Qui s'ha especialitzat a fer pilars.
Vegeu també: Pilar, Casteller de tronc
Pilar
També: rengla
Castell d'una sola persona per pis. El de quatre i el de cinc són els de comiat; de sis en amunt ja compten com a pilar de mèrit.
Vegeu també: Estructura simple, Pilar de comiat, Vano de pilars
Pilar al balcó
Pilar caminat fins sota el balcó de l'ajuntament, des d'on reculen l'enxaneta. Té toc de gralles propi.
Vegeu també: Pilar caminat, Toc de castells
Pilar caminat
Pilar que es desplaça mentre està dret, perquè el baix i la pinya caminen. També se'n fan pujant o baixant escales.
Vegeu també: Pilar al balcó, Pilar
Pilar de comiat
El pilar que es fa al final de l'actuació, després de les tres rondes. Normalment de quatre o de cinc, i no compta a cap rànquing.
Vegeu també: Ronda de pilars, Pilar
Pilar de mèrit
El pilar que compta al rànquing: de sis en amunt. El pilar de cinc puntua al Concurs i NO és de mèrit — són coses diferents.
Pinya
La base de gent que envolta el castell i sosté els baixos i els segons. No compta com a pis: un castell de nou amb pinya segueix sent de nou.
Pis
Cada nivell de persones del tronc, dels baixos a l'enxaneta. La pinya, el folre, les manilles i els puntals no en són cap: reforcen des de sota i no fan el castell més alt.
Plaça
El lloc on s'actua, normalment la plaça major davant l'ajuntament. Per extensió, la localitat on s'hi fan castells.
Vegeu també: Diada castellera, Plaça de nou
Plaça de nou
Plaça on s'hi han fet castells de nou pisos.
Vegeu també: Plaça, Castell de nou
Pom de dalt
Els tres pisos de dalt de tot, iguals a tots els castells: la parella de dosos, l'aixecador i l'enxaneta. Normalment és canalla; a les colles universitàries, adults.
Primera època d'or
1851-1889. S'estrenen el tres i el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i el pilar de vuit amb folre i manilles. No es tornarien a veure en un segle.
Vegeu també: Decadència, Castell de nou
Primeres mans
Els primers de la filera de mans: subjecten el segon per darrere i l'apuntalen per les natges. Als castells amb folre les porten els terços, i als de manilles, els quarts.
Prova
Castell, o tros de castell, que s'intenta per assajar-lo. Sovint és el pas previ a un de més alt.
Vegeu també: Assaig, Aixecat per sota
Puntals
També: ajuts
Quarta pinya, damunt les manilles, que reforça els quarts. Avui només la porta el pilar de nou.
Q
Quadratura
La simetria entre les columnes d'un castell. Ben quadrat, el pes es reparteix; tort, se'n va tot cap a una banda.
Quart
El casteller del quart pis, que apareix a partir dels castells de set. És el pis que reforcen els puntals.
Quatre
Castell de quatre persones per pis.
Vegeu també: Estructura simple, Carro gros
Quint
El casteller del cinquè pis. Apareix a partir dels castells de vuit.
Vegeu també: Quart
R
Rànquing
Classificació de colles per temporada. No n'hi ha una de sola: cada rànquing tria quants castells compten i com, i per això donen ordres diferents.
Vegeu també: Temporada, Concurs de Castells
Registre
El conjunt de castells que una colla ha fet en una mateixa actuació.
Vegeu també: Actuació, Clàssica de vuit
Renaixença castellera
1926-1981. Neixen colles noves fora de Valls, torna el quatre de vuit i, al final del període, el cinc de vuit i el pilar de sis.
Vegeu també: Decadència, Segona època d'or
Rengla
Cadascuna de les fileres que surten en línia recta cap enfora de la pinya, els castellers col·locats esquena contra pit. També, la columna del mig d'un castell de cinc.
Ronda
Cadascun dels torns d'una actuació. Normalment n'hi ha tres per colla, més la de pilars al final.
Vegeu també: Ronda de pilars, Ronda de repetició
Ronda de pilars
L'última ronda, en què cada colla aixeca el seu pilar de comiat.
Vegeu també: Pilar de comiat, Vano de pilars
Ronda de repetició
Torn extra per tornar a provar un castell que ha quedat en intent desmuntat.
Vegeu també: Ronda, Intent desmuntat
S
Segon
El casteller del segon pis. És el pis que reforça el folre.
Vegeu també: Baix, Folre, Primeres mans
Segona època d'or
1981-1993. Les dones s'incorporen a les colles amb normalitat, tornen els castells de nou i el fet casteller comença a sortir de les comarques d'origen.
Vegeu també: Renaixença castellera, Època de platí
Sense folre
El mateix castell, fet sense la segona pinya que normalment el sosté. És un salt tècnic i canvia de nom: el quatre de nou sense folre no és un quatre de nou.
Vegeu també: Folre, Castell total
Set
Castell d'estructura combinada: un tres amb un quatre adossat.
Vegeu també: Estructura combinada
Setè
El casteller del setè pis. Només existeix als castells de deu.
Vegeu també: Sisè, Castell de deu
Sis
Castell d'estructura combinada de sis columnes: una torre central amb dues més adossades. És una raresa.
Vegeu també: Estructura combinada
Sisè
El casteller del sisè pis. Apareix a partir dels castells de nou.
Vegeu també: Quint
Soca
La pinya que toca el terra quan el castell en porta d'altres a sobre. Amb folre, el pis de baix es diu soca i «pinya» passa a voler dir tot el peu.
Supercatedral
Sobrenom del cinc de nou amb folre.
Vegeu també: Catedral, Gamma extra
T
Tap
També: falca, tapa-forats
Qui omple els buits entre rengles, amb el cap acotat sota els braços dels altres, perquè la pinya no es deformi.
Taula de punts
La taula oficial del Concurs, que dona punts a cada castell segons la dificultat i segons si s'ha carregat o descarregat. Els castells que no hi són es registren igualment i no puntuen — que no és el mateix que puntuar zero.
Vegeu també: Concurs de Castells, Gamma
Temporada
L'any casteller. Va de gener a desembre, tot i que la classificació del Concurs fa servir una finestra pròpia de setembre a agost.
Vegeu també: Rànquing
Terç
El casteller del tercer pis. És el pis que reforcen les manilles.
Vegeu també: Segon, Manilles, Terços, amunt!
Terços, amunt!
El crit amb què el cap de colla dona per començat l'intent als castells de set: les gralles arrenquen quan els terços pugen.
Vegeu també: Intent, Terç, Toc de castells
Timbal
El tambor que marca el ritme dels tocs, al costat de les gralles.
Vegeu també: Gralla, Toc de castells
Toc d'entrada a plaça
El toc amb què la colla entra a la plaça abans de començar l'actuació.
Vegeu també: Toc de castells, Plaça
Toc de castells
La melodia que acompanya el castell de cap a cap i explica a la pinya —que no veu res— com va. Arrenca quan pugen els terços, marca l'aleta amb un trinat i té una sortida diferent segons la dificultat.
Vegeu també: Gralla, Fer l'aleta, Terços, amunt!
Toc de matinades
El toc que obre el dia gran d'una festa, tocat pels carrers a primera hora.
Vegeu també: Toc de castells, Diada castellera
Toc de vermut
El toc distès de l'estona d'abans o de després de l'actuació.
Vegeu també: Toc de castells, Actuació
Torre
També: dos
Castell de dues persones per pis.
Vegeu també: Estructura simple, Creu
Tres
Castell de tres persones per pis, i el més freqüent del repertori.
Vegeu també: Estructura simple, Rengla
Tripleta màgica
Un tres de nou amb folre, un quatre de nou amb folre i un cinc de vuit en una mateixa actuació. La primera va ser de la Colla Joves Xiquets de Valls, al Concurs del 1992.
Vegeu també: Clàssica de vuit, Gamma extra
Tronc
La part vertical del castell, dels baixos fins al pis de sota dels dosos. És qui li dona el nom i la dificultat: un tres de nou són sis pisos de tres persones més els tres del pom de dalt.
Vegeu també: Pinya, Pom de dalt, Casteller de tronc
V
Valencians
Com s'anomenava els castellers als diaris fins ben entrat el segle XIX, pel ball de valencians d'on venien.
Vegeu també: Ball de valencians, Casteller, castellera
Vano de pilars
Sèrie de pilars alçats alhora en fila, el més alt al mig i flanquejat pels més baixos. El vano de sis és un pilar de sis entre dos de cinc.
Vegeu també: Pilar, Ronda de pilars
Vella i Jove
«Vella» i «Jove» no diuen l'edat de ningú: són noms heretats de les escissions històriques i marquen quina colla d'una mateixa vila és la més antiga.
Vegeu també: Colla castellera, Xiquets de Valls
Vent
També: dau, mà-i-mà, crucificat
Qui es posa entre dos baixos i agafa un segon amb cada mà, prement cap al centre.
Voltar
Envoltar un castell net amb els braços enlaire sense tocar-lo, a punt per agafar-lo si cal. És la norma de seguretat dels assajos.
Vegeu també: Castell net, Assaig
X
Xiquets de Valls
El nom tradicional de les colles de Valls i, en desús, sinònim de fer castells.
Vegeu també: Vella i Jove, Bressol dels castells
Xurriacada
Caiguda, especialment la de la torre, que es venç de costat com un fuet.
D'on surten
Les definicions són nostres, però no ens les hem inventat. Aquestes són les fonts on s'han contrastat.